OBJECTIU DEL TREBALL

Aquest treball pretén acostar-se a la geografia de la regió dolomítica, des de la formació de la serralada fins al paisatge humà que la conforma en l'actualitat. La singularitat d'aquest treball, més enllà de la breu presentació que fem dels diferents aspectes, són els enllaços que podreu trobar en cadascun dels apartats.
Així l'ànim d'aquest bloc no és el de mostrar una informació exhaustiva, sinó el de posar en coneixement i alhora oferir la informació directament de les fonts que la publiquen, o de treballs universitaris complerts que sempre abarcaran, i seran capaços d'explicar millor allò al que nosaltres, per la naturalesa d'aquest treball, només ens podem aproximar.

4.2 - Els rius i llacs

ELS RIUS

Riu Drava al naixement

Riu Drava a Hongria

El relleu kàrstic de les Dolomites, a diferència d'altres serralades com els Pirineus, no ha propiciat l'existència de gaires llacs i rius importants. Malgrat tot, i com a tots els sistemes de muntanyes hi ha diversos cursos d'aigua que ressegueixen les profundes valls. La majoria d'aquests rius drenen cap a la planura del Veneto, com és el cas del riu Piave que neix a Piave di Cadore i que amb 220 kilometres desemboca directament a l'Adriàtic per sobre de la ciutat de Venècia. També és curiós el cas del riu Drava important afluent del Danuvi, que neix prop de la ciutat de Brunico, a 1700 metres d'alçada dins de les Dolomites, i que després de recórrer 750 kilometres per terres d'Austria, Eslovenia, Croacia i Hongria s'uneix al gran riu europeu molt prop de la ciutat de Osijek.

Un altre riu important de la regió és el Brenta que neix al lago Levico prop de Trento i després de recórrer 174 kilometres dóna les seves aigües a l'Adriatic justament al costat sur de la llacuna de Venècia. A la conca del riu Brenta hi viuen gairebé dos milions de persones al i com es pot comprovar al següent enllaç . També referent al riu Brenta hi ha l'Associazione Bacino Aque Fiume Brenta composada per voluntaris que tracta temes relacionats amb el riu, el medi ambient, la pesca, tenen un programa de recuperació de la Trota marmorata, etc.


La següent taula presenta els esmentats rius i les seves característiques més importants


clickeu per ampliar la taula

El Piave com es pot veure en el mapa fisic que presentem, és el riu dels Dolomites per excel·lència, doncs la seva conca està pràcticament en aquestes muntanyes. Está considerat com el "riu sagrat del Pais " ja que en les seves ribes es va aconseguir aturar ' avanç de les tropes austríaques durant la 1ª Guerra Mundial, i en aquest riu va començar la contraofensiva que va conduir Itàlia i els seus aliats cap a la victoria el 1918. El següent estudi sobre la conca del riu Piave l'hem trobat al web de l'organització Agropolis constituïda l'any 1986, es dediquen a la recerca científica, a la divulgació i a la coordinació entre els diferents membres que en formen part.

Si clickeu a sobre podeu amplia l'imatge

Aquests rius no massa llargs i aparenment inofensius degut a las caracteristiques geològiques així com al règims estacionals i condicions climatiques de la zona han provocat en no poques ocasions enormes inundacions en la Plana del Veneto que han derivat en importants catàstrofes, com va ser el cas de la riuada del 1966

Si esteu interesats podeu veure un video realitzat per l'autoritat de la conca hidrogràfica del nord de l'Adriàtic, del govern Italià on es poden veure imatges de les crescudes que s'han donat en aquests rius aparentment plàcids, clickeu: http://www.adbve.it/video/video.html

A continuació mitjançant el document elaborat per l'autoritat de les conques hidrogràfiques italianes, podeu accedir a les dades de les conques dels rius a http://www.gruppo183.org/autoritadibacino/download/pianaltad.pdf on es pot veure el plànol i més dades de la conca del riu Piave. És important per entendre la perillositat d'aquest rius el fet de que el 74 % de la superficie de la conca, que té un total de 4100 Km2, està situada a més de 900 metres d'alçada sobre el nivell del mar, com a dada rellevant citarem que durant les esmentades inundacions del l'any 1966 el caudal d'aquest riu va arribar a 5000 m3/s quan el seu caudal mig anual és de 125 m3/s.
http://www.adbve.it/Documenti/piave2.htm

Respecte al riu Drava hi ha un projecte per consolidar una entitat que en gestioni i potencii la seva conca hidrogràfica. Pel seu caràcter transnacional en formen part de moment el govern austriac, el croat i l'hongarès rebent el projecte finançament d'aquestes tres fonts a més dels fons de cohesió de la Unió Europea. Com a mostra de l'importància que té aquest riu i a l'impuls que ha suposat la creació de la conca hidrogràfica aquest enllaç us obrirà el programa d'un simposi que es va celebrar a Maribor (Eslovènia) l'any 2008 per reflexionar al voltant de la sostenibilitat dels usos que es fan del riu Drava.

ELS LLACS

Els llacs, com hem dit al principi del capitol, no són molt nombrosos i en general són petits, degut a la naturalesa càrstica de les roques no obstant presenten una gran bellesa, n'hi ha alguns que són d' origen glaciar com el llac Fedaia situat a 2053 metres d'altitud sota mateix de la gelera de La Marmolatta o el llac Sorapiss que esta a 1925 m d'alçada, d´altres en canvi són de tipus endorreic o artificials com es el cas del Misurina o el di Vodo

Un cas molt especial es llac D'Alleghe situat al costat d'aquesta població, i que es va formar el 1771 com a conseqüència d'un inmens esllavissamentent que va caure de la muntanya i que a més d'enterrar uns quants pobles va crear un barratge terres i roques que va provocar la formació del llac de manera que amb l'alçada del aigua es varen inundar alguns poblats aigües amunt. Aquesta autèntica desgràcia, com es pot veure a la foto, avui en dia ha estat superada i aquest llac es una atracció turística de la regió.

Foto: Llac i poble D'Alleghe; fons:Bellunovirtual


Foto: Llac Fedaia, a sota de la gelera de la Marmolatta; fons propi

Foto: Llac Sorapiss, aprop de la punta Sorapiss; fons: pirineo3000







Foto: Llac de Misurina, a prop del Col San Angelo, fons propi







Foto: Llac de Carezza amb el grup Latemar al fondo, fons propi