OBJECTIU DEL TREBALL

Aquest treball pretén acostar-se a la geografia de la regió dolomítica, des de la formació de la serralada fins al paisatge humà que la conforma en l'actualitat. La singularitat d'aquest treball, més enllà de la breu presentació que fem dels diferents aspectes, són els enllaços que podreu trobar en cadascun dels apartats.
Així l'ànim d'aquest bloc no és el de mostrar una informació exhaustiva, sinó el de posar en coneixement i alhora oferir la informació directament de les fonts que la publiquen, o de treballs universitaris complerts que sempre abarcaran, i seran capaços d'explicar millor allò al que nosaltres, per la naturalesa d'aquest treball, només ens podem aproximar.

1 - LA FORMACIÓ DELS ALPS, L'OROGÈNIA ALPINA



Si voleu veure el video cliqueu a sobre

La Serralada Alpina es va començar a aixecar a l'era terciaria, fa uns 150 milions d'anys durant el que s'anomena orogènia alpina. Aquest procés d'aixecament de materials no es va donar únicament al cor d'Europa sinó que es va formar tot un cinturó de serralades alpines al sud de la placa eurasiàtica per l'impacte d'aquesta amb altres plaques que s'estaven, i de fet encara ho estan, desplaçant-se en direcció contrària.

Per ampliar cliqueu a sobre
La Serralada Alpina es conseqüència del xoc entre la placa Africana i la placa Eurasiàtica, més concretament la placa Adriàtica, que es correspon més o menys a la península itàlica, va ser empesa col·lisionant amb els Balcans, formant el cinturó ofiolític de Grècia i Croàcia. Després es va desplaçar cap al nord-oest topant aquest cop contra la placa europea formant els Alps. En l'estructura lítica de la serralada es poden diferenciar una part granítica originària del Adriàtic i una part sedimentària o calcària (on es trobarien els Dolomites) provinent d'una part del continent europeu que estava submergida en el moment de la col·lisió. Aquest origen submarí és el que explica la presència de fòssils d'animals marins als cims de muntanyes de més de 3.000 metres.

Font: http://www-sst.unil.ch/musee/geosciences/regions/chaine_alpes/formation/index.htm

Per ampliar cliqueu a sobre els gràfics

En un primer moment les dues masses continentals estan separades per un mar (interior). Al desplaçar-se les dues plaques el mar es va tancant mentre es van aixecant els sediments dipositats al fons. Finalment les dues plaques queden una sobre l'altra i el resultat de la col·lisió és la serralada muntanyosa.

Aquest article no és més que una breu aproximació al procés de formació de la serralada, per tal d'aprofundir més en el tema, hem optat per oferir directament els enllaços a unes fonts fiables, hem escollit alguns enllaços provinents de diverses fonts, tots ells elaborats per entitats i professors de prestigi, que comentarem breument:

La Universitat d'Arizona dins la seva pàgina web té un espai dedicat als principals sistemes orogènics del món, concretament el que ens interessa són els Alps, dins d'aquest hi ha diferents apartats: Alpine Overview, de caràcter introductori on es descriu la serralada, tres apartats per descriure l'estructura i els processos que s'hi han succeit, des de la formació de la serralada als moviments sísmics que encara hi tenen lloc. Geology, Geophysics, Geodinamics, Tectonic history, i un recull de Referències bibliogràfiques.

El museu cantonal de Geologia de Laussanne en col·laboració amb el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Laussane han elaborat un web amb recursos didàctics molt interessants sobre la formació de les serralades alpines, els gràfics i les explicacions són molt entenedors, i repassen tot el procés orogènic des de les eres geològiques més allunyades. A més dins d'aquest web també és possible de trobar-hi enllaços als webs d'altres entitats que es dediquen a la divulgació científica, que tot i ocupar-se a d'altres temes, val la pena tenir-les en compte.
El següent estudi sobre La regressió de les glaceres alpines ha estat realitzat per Tobias Gockeln, de la Universitat d'Alberta. La primera part de l'estudi explica la formació de la serralada alpina, també de manera molt gràfica i adjuntant perfils de conjunt molt ben elaborats. La segona part del document és un estudi sobre el retrocés del gel a totes les geleres alpines, planteja diferents escenaris en funció de quina sigui l'evolució del clima, i acaba interpel·lant a les administracions per tal de fer alguna cosa per aturar aquest procés que d'altra manera esdevindrà irreversible.
Un altre article força interessant sobre la formació de la Serralda Alpina el podreu trobar en un altre bloc dedicat als Alps construït per uns companys de la Universitat de Barcelona.
Aquest treball dedicat a la Plana del Po realitzat també per un company de la Universitat de Barcelona, explica de manera clara la formació de la serralada alpina que marca el límit septentrional de la Plana.
Consultant gran varietat de fonts, i com a informació complementària a la dels Alps, vàrem arribar al web del US Geological Survey, on hi ha un apartat, molt interessant, dedicat a recursos formatius USGS Science Resources for Undergraduate Education sobre gran varietat de temes, des de tectònica de plaques, riscos naturals, imatges de la terra, gestió dels recursos hidràulics, etc. Tanmateix ofereixen recursos formatius a nivell d'educació primària i secundària.

Finalment aquest enllaç us direccionarà directament a una animació que mostra la deriva continental durant els darrers centenars de milions d'anys. És una aplicació senzilla però que transmet la idea que la superfície de la Terra és un entorn dinàmic en els processos de creació i destrucció es succeeixen contínuament Animació sobre la deriva continental que transcorre en paral·lel a una taula de temps geològic. Aquesta animació ha estat realitzada dins el programa PALEOMAP PROJECT pel professor Christopher R. Scotese i està vinculada a la pàgina web del Museu de Paleontologia de la Universitat de Berkeley