OBJECTIU DEL TREBALL

Aquest treball pretén acostar-se a la geografia de la regió dolomítica, des de la formació de la serralada fins al paisatge humà que la conforma en l'actualitat. La singularitat d'aquest treball, més enllà de la breu presentació que fem dels diferents aspectes, són els enllaços que podreu trobar en cadascun dels apartats.
Així l'ànim d'aquest bloc no és el de mostrar una informació exhaustiva, sinó el de posar en coneixement i alhora oferir la informació directament de les fonts que la publiquen, o de treballs universitaris complerts que sempre abarcaran, i seran capaços d'explicar millor allò al que nosaltres, per la naturalesa d'aquest treball, només ens podem aproximar.

INTRODUCCIÓ

Per ampliar feu click a sobre el mapa

La serralada Alpina està situada a l'Europa central, amb una orientació Est-oest que separa la península itàlica de la resta del continent. Així mateix la serralada es un punt de confluència de diversos estats, fent alhora de frontera de entre França, Itàlia, Suïssa, Liechtenstein, Àustria i Eslovènia.

1 - LA FORMACIÓ DELS ALPS, L'OROGÈNIA ALPINA



Si voleu veure el video cliqueu a sobre

La Serralada Alpina es va començar a aixecar a l'era terciaria, fa uns 150 milions d'anys durant el que s'anomena orogènia alpina. Aquest procés d'aixecament de materials no es va donar únicament al cor d'Europa sinó que es va formar tot un cinturó de serralades alpines al sud de la placa eurasiàtica per l'impacte d'aquesta amb altres plaques que s'estaven, i de fet encara ho estan, desplaçant-se en direcció contrària.

Per ampliar cliqueu a sobre
La Serralada Alpina es conseqüència del xoc entre la placa Africana i la placa Eurasiàtica, més concretament la placa Adriàtica, que es correspon més o menys a la península itàlica, va ser empesa col·lisionant amb els Balcans, formant el cinturó ofiolític de Grècia i Croàcia. Després es va desplaçar cap al nord-oest topant aquest cop contra la placa europea formant els Alps. En l'estructura lítica de la serralada es poden diferenciar una part granítica originària del Adriàtic i una part sedimentària o calcària (on es trobarien els Dolomites) provinent d'una part del continent europeu que estava submergida en el moment de la col·lisió. Aquest origen submarí és el que explica la presència de fòssils d'animals marins als cims de muntanyes de més de 3.000 metres.

Font: http://www-sst.unil.ch/musee/geosciences/regions/chaine_alpes/formation/index.htm

Per ampliar cliqueu a sobre els gràfics

En un primer moment les dues masses continentals estan separades per un mar (interior). Al desplaçar-se les dues plaques el mar es va tancant mentre es van aixecant els sediments dipositats al fons. Finalment les dues plaques queden una sobre l'altra i el resultat de la col·lisió és la serralada muntanyosa.

Aquest article no és més que una breu aproximació al procés de formació de la serralada, per tal d'aprofundir més en el tema, hem optat per oferir directament els enllaços a unes fonts fiables, hem escollit alguns enllaços provinents de diverses fonts, tots ells elaborats per entitats i professors de prestigi, que comentarem breument:

La Universitat d'Arizona dins la seva pàgina web té un espai dedicat als principals sistemes orogènics del món, concretament el que ens interessa són els Alps, dins d'aquest hi ha diferents apartats: Alpine Overview, de caràcter introductori on es descriu la serralada, tres apartats per descriure l'estructura i els processos que s'hi han succeit, des de la formació de la serralada als moviments sísmics que encara hi tenen lloc. Geology, Geophysics, Geodinamics, Tectonic history, i un recull de Referències bibliogràfiques.

El museu cantonal de Geologia de Laussanne en col·laboració amb el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Laussane han elaborat un web amb recursos didàctics molt interessants sobre la formació de les serralades alpines, els gràfics i les explicacions són molt entenedors, i repassen tot el procés orogènic des de les eres geològiques més allunyades. A més dins d'aquest web també és possible de trobar-hi enllaços als webs d'altres entitats que es dediquen a la divulgació científica, que tot i ocupar-se a d'altres temes, val la pena tenir-les en compte.
El següent estudi sobre La regressió de les glaceres alpines ha estat realitzat per Tobias Gockeln, de la Universitat d'Alberta. La primera part de l'estudi explica la formació de la serralada alpina, també de manera molt gràfica i adjuntant perfils de conjunt molt ben elaborats. La segona part del document és un estudi sobre el retrocés del gel a totes les geleres alpines, planteja diferents escenaris en funció de quina sigui l'evolució del clima, i acaba interpel·lant a les administracions per tal de fer alguna cosa per aturar aquest procés que d'altra manera esdevindrà irreversible.
Un altre article força interessant sobre la formació de la Serralda Alpina el podreu trobar en un altre bloc dedicat als Alps construït per uns companys de la Universitat de Barcelona.
Aquest treball dedicat a la Plana del Po realitzat també per un company de la Universitat de Barcelona, explica de manera clara la formació de la serralada alpina que marca el límit septentrional de la Plana.
Consultant gran varietat de fonts, i com a informació complementària a la dels Alps, vàrem arribar al web del US Geological Survey, on hi ha un apartat, molt interessant, dedicat a recursos formatius USGS Science Resources for Undergraduate Education sobre gran varietat de temes, des de tectònica de plaques, riscos naturals, imatges de la terra, gestió dels recursos hidràulics, etc. Tanmateix ofereixen recursos formatius a nivell d'educació primària i secundària.

Finalment aquest enllaç us direccionarà directament a una animació que mostra la deriva continental durant els darrers centenars de milions d'anys. És una aplicació senzilla però que transmet la idea que la superfície de la Terra és un entorn dinàmic en els processos de creació i destrucció es succeeixen contínuament Animació sobre la deriva continental que transcorre en paral·lel a una taula de temps geològic. Aquesta animació ha estat realitzada dins el programa PALEOMAP PROJECT pel professor Christopher R. Scotese i està vinculada a la pàgina web del Museu de Paleontologia de la Universitat de Berkeley

2 - ELS DOLOMITES

Els Dolomites son una serralada de muntanyes mundialment coneguda per la seva especial orografia. per conèixer les seves característiques geogràfiques, situació i morfologia podeu entrar en els dos apartats següents, en els que més d'una breu explicació, hem establert enllaços on podeu aprofundir en la matèria que us interessi.

2.1 - Situació Geogràfica i Administrativa



Per veure la situació de la regió dels Dolomites dins l'Estat Italià, podeu ampliar el mapa fent un click a sobre:


Detall de la zona dels Dolomites, clickeu a sobre per ampliar



Coordenades: Entre els 11 i 13º de longitud Est i els 46 i 47º de latitud Nord

Com es pot veure en el mapa de localització, els Dolomites es troben totalment dins del territori Italià, concretament estan repartits entre la regió autònoma del Trentino-Alto Adiggio i la província de Belluno que pertany a la regió del Veneto, de les quals en depenen administrativament. La ciutat més coneguda d'aquesta regió per la seva dimensió turística i de projecció internacional, i també per trobar-se al bell mig de la serralada alpina és Cortina D'Ampezzo, que s'ha convertit en la "imatge" de la regió dolomítica. No obstant, la ciutat més important es Trento, capital de la província del Trentino que està situada al extrem Sud-oest dels Dolomites.

La regió del Trentino-Alto Adigio, té una superficie de 13.600 km2 i uns 900.000 habitants, es va incorporar a Itàlia després de la primera guerra mundial, per les seves característiques culturals i linguistiques, una part de la població es de parla Tedesca, llengua emparentada amb l'alemany que des de l'any 1998 gaudeix d'un estatut legal que pretén salvaguardar les característiques i tradicions lingüístiques i culturals. Aquesta regió disposa d'una ampla autonomia que es va concretar l'any 1946, just acabada la 2ª guerra mundial. Aquest enllaç ens ha dut a una organització ciemen, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions i el butlletí del centre mercator: dret i legislació lingüística , concretament el número de maig de 2000, on es pot llegir l'original i una traducció al català d'aquest estatut legal.

L'ànim d'aquest bloc no és el de mostrar una informació exhaustiva, sinó el de posar en coneixement i alhora oferir la informació directament de les fonts que la publiquen, o de treballs universitaris complerts que sempre abarcaran, i seran capaços d'explicar millor allò al que nosaltres, per la naturalesa d'aquest treball, només ens podem aproximar.

A nivell administratiu les dues regions autònomes disposen de pàgina web oficial amb gran varietat d'informació, des de tràmits on line a informació sobre el patrimoni natural, cultural i turístic de les seves regions respectives.


2.2 - Morfologia dels Dolomites







Foto:Trei Chimie di Lavaredo, fons propi



Els Dolomites, deuen el seu nom al geòleg francès Deodat de Dolomieu que va descobrir la roca dolomita, la principal component d'aquestes muntanyes l'any 1791. Són una serralada marginal dels Alps italians que presenta una morfologia molt especial i diferenciada del resta de les formacions alpines, caracteritzada pel tipus de roca que la forma. Aquest caràcter especial han fer que els Dolomites hagin estat molt estudiades per geòlegs de tot el món.
Els espectaculars grups de muntanyes disposades d'est a oest configuren unes formacions calcàries de roca dolomita que es varen començar a formar durant l'era Mesozoica per acumulació de sediments, donant lloc a les actuals roques sedimentàries estratificades. Posteriorment a l'Era Terciària la col·lisió entre les plaques africana i europea va donar lloc al plegament i elevació d'aquests sediments. Finalment els fenòmens Kàrstics sobre les roques calcàries, l'erosió diferencial propiciada pels agents climàtics, els cursos fluvials i les glaceres varen modular els plegaments donant lloc a les impresionants formes que es poden contemplar i que són un destí obligat pels estudiosos de la geomorfologia i també pels amants de l'alpinisme i l'escalada, la primera foto presenta un dels grups més coneguts -Trei Chimie di Lavaredo - on escaladors de molts països s'hi troben per pujar les seves parets verticals.
Si esteu interesats en les característiques geomorfològiques d'aquest massís podeu veure una presentació realitzada pel professor M.Panizza de la Universitat de Modena que va presentar a Estrasburg el Febrer de 2009, amb el nom de "Geomorphodiversity of the Dolomites and some remarks on recents rocks falls" . En aquesta presentació el professor Panizza explica els diferents origens de les formes úniques del massís dolomític, des de les línies de falla que testimonien antigues fractures, fins a l'efecte que hi han produit les condicions climàtiques al llarg dels segles. A diferència d'altres regions alpines en que el gel és el principal actor de la morfogènesi, aquí és l'aigua en estat líquid la que anirà dissolent els materials més tous per deixar al descobert aquests impressionants cingles. Òbviament les parts més elevades del massís han estat sotmeses a l'acció del gel, però en cap cas la glaciar és la morfologia dominant. Més enllà d'aquest aclariment, l'estudi es centra en la formacio del relleu a partir de despreniments de terra i els karsts, ambdós processos relacionats amb l'aigua en estat líquid.
Un altre article igualment interessant és Geology of the Dolomites dels professors Alfonso Bosellini, Piero Gianolla, and Marco Stefani, on exposen els diferents materials que formen la serralada, des de les dolomites que donen lloc al massís fins a materials d'origen volcànic que testimonien una activitat tel·lúrica anterior, així com el moment i la manera en que es van formar. També conté un perfil de conjunt on es pot observar la varietat de materials que formen el massís, i a on els podem trobar.



Foto: Grupo de Sella, fons propi







Dolomita; Museo de Minerología de la UAM







Per obtenir més informació de la dolomita com a mineral, el següent enllaç us durà la pàgina web del Museo de Mineralogía, depenent del CSIC i la Universitat Autònoma de Madrid. A part de la dolomita hi podeu trobar fitxes per diferents minerals.
El govern de la província de Belluno ha creat el Parc nacional dels Dolomites de Belluno, que presenta la seva web en castellà. És molt completa i està ben estructurada, en diferents àrees, hi ha una breu però correcta introducció a la geologia, els boscos, la fauna, i d'altres aspectes relacionats amb la riquesa natural del parc.

3 - CLIMA I METEOROLOGIA

El clima de la regió dolomítica no es pot entendre sense tenir en compte la seva situació a sotavent de la serralada alpina i la seva proximitat a la Mediterrània, l'elevada altitud dels seus cims provoca que tot sovint es formin tempestes de manera imprevisible o que les condicions hivernals siguin extremes.




3.1 - El clima

La regió dolomítica, si tenim en compte els climogrames estudiats, presenta un clima temperat, amb unes temperatures mitjanes per sobre dels 10ºC durant més de quatre mesos l'any.


Una característica molt important també és el règim de pluges, que són suficients al llarg de l'any, hi ha un màxim estival coincidint amb les temperatures més altes i un mínim hivernal, no produint-se l'estació seca o període àrid característic de les regions mediterrànies.


Segons la classificació climàtica de Köppen estaríem davant de climes temperats, humits, i amb un gradient altitudinal de temperatura, així a Bolzano (situada al fons de la vall a 262m sobre el nivell del mar) es superen els 22ºC de temperatura mitjana a l'estiu presentant un Clima subtropical humit, (Cfa).

Els canvis els podem observar quan guanyem altitud, així a Dobbiaco situada a 1226m, els estius ja no arriben a superar els 22ºC tenen un clima oceànic (Cfb)



Font: Elaboració pròpia

Més enllà de les xifres mitjanes hi ha un seguit de fenòmens que es donen amb assiduïtat i que tenen el seu origen en la posició i dimensió de la serralada alpina, el més característic, potser, és la depressió del golf de Gènova que es forma a sotavent de la serralada alpina quan els fronts atlàntics es veuen obligats a superar-la, descarreguen fortes pluges sobre la plana del Veneto provocant amb relativa freqüència importans inundacions (veure fig1).

vinyeta a) arriba el front fred de l'Atlàntic

vinyeta b) rodeja el massís dels Alps

vinyeta c) el front es trenca formant dues cues

vinyeta d) que passen succesivament com fronts independents, un darrera l'altre al sud de la serralada, s'estanquen i s'alimenten amb aigües del Mediterrani

Fig.1 Font: http://www.meteoit.it/

Per saber-ne més hem escollit alguns enllaços que presentem a continuació

Aquest
Resum climàtic de l'estació de Dobbiaco 1971-2000 és un recull estadístic de totes les dades recollides per l'estació meteorològica de Dobbiaco pertanyents al Servei Meteorològic de la Força Aèria Italiana. Les dades, a més de recollides també han estat tractades podent consultar els valors mitjans d'aquest període de Temperatura, Precipitació, Força i direcció dels vents, etc.


Aquest document està editat pel departament de Geografia Física de la Universitat de Sevilla, on s'explica amb detall la Classificació climàtica de Köppen és un material docent, i com a tal cap ressaltar el seu vessant més didàctic.

Amb un caràcter més especialitzat hi ha dos documents que expliquen la formació de la depressió del golf de Gènova
Estudi de la formació de depressions al sud dels Alps. Treball de la Universitat de Karlsruhe en aquest estudi es refereix a la ciclogènesi, és a dir els motius pels quals es forma la depressió del golf de Gènova. A més aquest altre Estudi de la formació de depressions al sud dels Alps. Resum del Servei Meteorològic italià aporta un caràcter més divulgatiu a l'estudi. A partir de les conclusions i d'uns gràfics molts clars explica de manera detallada quin és el procés de formació. Potser gràficament el segon estudi és més atractiu però el fenomen s'explica de manera clara a tots dos estudis.

3.2 - La meteorologia

Per entendre la meteorologia d'un lloc d'alta muntanya, hem de tenir en compte els diversos factors que hi intervenen com la temperatura i les seves variaciones diàries i anuals, la pressió atmosfèrica i la seva relació amb l'altitud, l'humitat atmosfèrica, la nubolositat i les precipitacions, els vents dominants, així com la dinàmica atmosfèrica de les masses d'aire i els fronts. Si a més hi afegim la proximitat d'un mar com el Mediterrani, potser no molt extens però prou profund per tenir un efecte acumulador de calor important, obtenim com a resultat un territori on la dificultat de pronòstic és a l'ordre del dia.
Gràcies als avenços de la tècnica podem, mitjançant la xarxa, disposar d'imatges via satèl·lit en temps pràcticament real, que ens permeten de fer el seguiment del que està passant en una àrea determinada al llarg del temps. Aquest enllaç us durà a l'Última imatge satèl·lit per als Alps

Els següents enllaços són dues pàgines que ofereixen previsions meteorològiques, el primer és per a tota la serralada alpina, La previsió meteorològica als Alps és un pronòstic agafat dels diferents serveis meteorològics nacionals i mostrat en conjunt dins un web dedicat als esports d'hivern.
L'altre només fa referència als Dolomites, a més de La previsió meteorològica als Dolomites també conté informació sobre els esports de muntanya a la regió, competicions, guies de muntanya, refugis, etc.

Una típica situació que podem trobar als Alps es la de convecció en l'atmosfera, per mitjà de la qual es transfereixen enormes quantitats de calor absorbit per l'aigua.
Si voleu veure una animació sobre la seva formació i uns gràfics sobre la precipitació associada en primavera, aneu a l'enllaç
Un fenòmen conegut, i com altres que afecten als relleus muntanyosos és l'efecte foehn. El primer lloc on va ser descrit va ser als Alps. Quan una massa d'aire càlid i humit és obligada a pujar en trobar un obstacle, es condensa i provoca una pluja orogràfica, produïnt-se un fort contrast climàtic a sotavent, on es transforma en un vent sec i molt calent.
Per veure una situació sinóptica especial amb relació a l'efecte foehn, que va tenir lloc al 1982, seguiu el següent link






4 - EL PAISATGE

Foto:Alba di Canazei, fons propi



El paisatge dels Dolomites és un dels grans atractius d'aquestes serralades. La seva morfologia modelada per una erosió diferencial permet visualitzar aquests fenòmens en les multiples formes que els diferents grups presenten, els especialistes i fins i tot el turista observador poden comtemplar les impresionants formacions tabulars amb verticals parets que descansen a les mitjanes alçades damunt d'unes grans tarteres que al seu torn acaben difuminant-se sobre els verds prats de les estretes i belles valls.Tot plegat conforma aquest paisatge únic que els amants de la muntanya no poden deixar de visitar.

Hem de dir també que la acció de l'home no ha estat inoqua i amb les seves activitats ha deixat una certa emprenta que es manifesta sobretot en els complexos turístics de les valls i accesos viaris i mecànics a les cotes mitjanes i elevades de les muntanyes on es desenvolupen esports d'hivern, no obstant aquestes infraestructures han estat fruit d'un procés lent en el temps, que ha estat bastant respectuós amb el medi natural i ha fugit de les masificacions que es donen en altres llocs dels Alps.

Si voleu podeu veure algunes fotos relatives a com s'aconsegueix una certa armonia entre el paisatge natural i l'urba http://www.bellunovirtuale.com/foto.html

Aquest enllaç ens duu a una galeria fotogràfica a dins la pàgina web oficial de Cortina d'Ampezzo

Aquestes circunstàmcies han animat al govern Italià a presentar una proposta per aconseguir el reconeixement dels Alps com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Per veure la presentació que en fa el grup de treball:


i l'enllaç al web de l'UNESCO on es descriuen els motius pels es que presenta la candidatura:

4.1 - Les muntanyes

Com ja em comentat anteriorment, les muntanyes i valls d'aquesta regio alpina son l'anima cultural i motor economic de la regio, creiem que val la pena profundir una mica sobre aquest relleu tan peculiar.
Malgrat la imponent majestuositat de les muntanyes d'aquesta regió, les infinites valls que les envolten estan molt antropitzades i això fa que sigui relativament fàcil accedir a molts dels colls i passos situats casi tots entre els 2000 i 3000 m. d'alçada, no tan fàcil és guanyar els cims, ja que molts d'ells estan protegits per grans parets, essent reservada la seva ascensió per els experts escaladors que hi troben en la seva dificultat un veritable alicient.
Foto: La Marmolatta; fons propi

De l'infinitat de grups de muntanyes que hi ha, podem destacar per la seva alçada i la seva bellesa els següents:

La Marmolata (3.343 m.)
Groupe Sella (3.152 m.)
Cattenaccio (2.983 m.)
El Sassolungo (3.181 m.)
Cristallo (3.221 m.)
Tre Cime di Lavaredo (2.999 m.)
Pelmo (3.166 m.)
Monte Civetta (3.220 m.)

Per veure fotos de les muntanyes feu un click: http://www.foto-julius.at/dolomiten.html
o aquesta altra galeria que conté fotos d'ascensions a cims dels Dolomites http://fiveprime.org/hivemind/Tags/climbing,dolomites


Foto: Rifugio Forcella Pordoi; Fons propi



Un altre característica d'aquestes muntanyes es l'existència d'una innumerable xarxa de refugis situats estratègicament de forma que d'un refugi a l'altre com a molt hi ha tres o quatre hores de camí. Tots ofereixen servei de menjar i dormir, això facilita enormement l'excursionisme de travessa que té una gran tradició a tota en tots els Alps. A la foto de la esquerra es pot veure un dels refugis d'alçada que permet puja al Piz Boe (3.152 m.), punt maxim del anomenat Gruppo de Sella, a aquestes facilitats s'hi suma la magnífica senyalització de camins i senders d'alta muntanya que permet situar-se i orientar-se en tot moment en base a una numeracio unívoca dels camins que figura en tots els plànols i guies, siguin excursionistes o turistiques.
Si sou excursionistes també us pot interessar consultar els itineraris d'algunes excursions des de Cortina d'Ampezzo, o la pàgina web del Rifugio de Lavaredo, punt de sortida de l'ascensió a les Trei Cime di Lavaredo, hi ha una galeria fotogràfica espectacular.

4.2 - Els rius i llacs

ELS RIUS

Riu Drava al naixement

Riu Drava a Hongria

El relleu kàrstic de les Dolomites, a diferència d'altres serralades com els Pirineus, no ha propiciat l'existència de gaires llacs i rius importants. Malgrat tot, i com a tots els sistemes de muntanyes hi ha diversos cursos d'aigua que ressegueixen les profundes valls. La majoria d'aquests rius drenen cap a la planura del Veneto, com és el cas del riu Piave que neix a Piave di Cadore i que amb 220 kilometres desemboca directament a l'Adriàtic per sobre de la ciutat de Venècia. També és curiós el cas del riu Drava important afluent del Danuvi, que neix prop de la ciutat de Brunico, a 1700 metres d'alçada dins de les Dolomites, i que després de recórrer 750 kilometres per terres d'Austria, Eslovenia, Croacia i Hongria s'uneix al gran riu europeu molt prop de la ciutat de Osijek.

Un altre riu important de la regió és el Brenta que neix al lago Levico prop de Trento i després de recórrer 174 kilometres dóna les seves aigües a l'Adriatic justament al costat sur de la llacuna de Venècia. A la conca del riu Brenta hi viuen gairebé dos milions de persones al i com es pot comprovar al següent enllaç . També referent al riu Brenta hi ha l'Associazione Bacino Aque Fiume Brenta composada per voluntaris que tracta temes relacionats amb el riu, el medi ambient, la pesca, tenen un programa de recuperació de la Trota marmorata, etc.


La següent taula presenta els esmentats rius i les seves característiques més importants


clickeu per ampliar la taula

El Piave com es pot veure en el mapa fisic que presentem, és el riu dels Dolomites per excel·lència, doncs la seva conca està pràcticament en aquestes muntanyes. Está considerat com el "riu sagrat del Pais " ja que en les seves ribes es va aconseguir aturar ' avanç de les tropes austríaques durant la 1ª Guerra Mundial, i en aquest riu va començar la contraofensiva que va conduir Itàlia i els seus aliats cap a la victoria el 1918. El següent estudi sobre la conca del riu Piave l'hem trobat al web de l'organització Agropolis constituïda l'any 1986, es dediquen a la recerca científica, a la divulgació i a la coordinació entre els diferents membres que en formen part.

Si clickeu a sobre podeu amplia l'imatge

Aquests rius no massa llargs i aparenment inofensius degut a las caracteristiques geològiques així com al règims estacionals i condicions climatiques de la zona han provocat en no poques ocasions enormes inundacions en la Plana del Veneto que han derivat en importants catàstrofes, com va ser el cas de la riuada del 1966

Si esteu interesats podeu veure un video realitzat per l'autoritat de la conca hidrogràfica del nord de l'Adriàtic, del govern Italià on es poden veure imatges de les crescudes que s'han donat en aquests rius aparentment plàcids, clickeu: http://www.adbve.it/video/video.html

A continuació mitjançant el document elaborat per l'autoritat de les conques hidrogràfiques italianes, podeu accedir a les dades de les conques dels rius a http://www.gruppo183.org/autoritadibacino/download/pianaltad.pdf on es pot veure el plànol i més dades de la conca del riu Piave. És important per entendre la perillositat d'aquest rius el fet de que el 74 % de la superficie de la conca, que té un total de 4100 Km2, està situada a més de 900 metres d'alçada sobre el nivell del mar, com a dada rellevant citarem que durant les esmentades inundacions del l'any 1966 el caudal d'aquest riu va arribar a 5000 m3/s quan el seu caudal mig anual és de 125 m3/s.
http://www.adbve.it/Documenti/piave2.htm

Respecte al riu Drava hi ha un projecte per consolidar una entitat que en gestioni i potencii la seva conca hidrogràfica. Pel seu caràcter transnacional en formen part de moment el govern austriac, el croat i l'hongarès rebent el projecte finançament d'aquestes tres fonts a més dels fons de cohesió de la Unió Europea. Com a mostra de l'importància que té aquest riu i a l'impuls que ha suposat la creació de la conca hidrogràfica aquest enllaç us obrirà el programa d'un simposi que es va celebrar a Maribor (Eslovènia) l'any 2008 per reflexionar al voltant de la sostenibilitat dels usos que es fan del riu Drava.

ELS LLACS

Els llacs, com hem dit al principi del capitol, no són molt nombrosos i en general són petits, degut a la naturalesa càrstica de les roques no obstant presenten una gran bellesa, n'hi ha alguns que són d' origen glaciar com el llac Fedaia situat a 2053 metres d'altitud sota mateix de la gelera de La Marmolatta o el llac Sorapiss que esta a 1925 m d'alçada, d´altres en canvi són de tipus endorreic o artificials com es el cas del Misurina o el di Vodo

Un cas molt especial es llac D'Alleghe situat al costat d'aquesta població, i que es va formar el 1771 com a conseqüència d'un inmens esllavissamentent que va caure de la muntanya i que a més d'enterrar uns quants pobles va crear un barratge terres i roques que va provocar la formació del llac de manera que amb l'alçada del aigua es varen inundar alguns poblats aigües amunt. Aquesta autèntica desgràcia, com es pot veure a la foto, avui en dia ha estat superada i aquest llac es una atracció turística de la regió.

Foto: Llac i poble D'Alleghe; fons:Bellunovirtual


Foto: Llac Fedaia, a sota de la gelera de la Marmolatta; fons propi

Foto: Llac Sorapiss, aprop de la punta Sorapiss; fons: pirineo3000







Foto: Llac de Misurina, a prop del Col San Angelo, fons propi







Foto: Llac de Carezza amb el grup Latemar al fondo, fons propi